No sóc persona.. Porto dos dies després de la nit de cap d'any i encara no sóc persona. El problema és que ara temo tornar-ho a ser. Temo tornar a les responsabilitats i mentides del món en el que vivim. Perquè en realitat tots vivim un engany corrumpits per les autoritats polítiques. Tots busquem felicitat, en canvi, la naturalesa de l'ésser humà ens porta a tenir necessitats sempre. Siguin existents o simplement inecessàries, mai aconseguirem la satisfacció total. Satisfacció.. quin concepte tan relatiu. Un dia vaig conèxier una persona totalment satisfeta. I voleu saber què? Estava malalta de càncer. I probablement el vostre pensament ara mateix és el de; com cullons pot estar satisfeta una persona que va a morir? Doncs bé, tenia al costat la millor familia del món. Patia, però sabia que tot l'esforç que feia mereixa la pena. Perquè havia tornat a reviure instants de la infantesa amb la seva mare, que li cantava cançons per fer nones a l'oïda. Tenia força, perquè savia que si moria deixaria amb ella una tristor absoluta en la gent que estimava. Però ella estava satisfeta. Perquè havia fet de la seva vida un miracle, perquè desde petita estava predestinada a morir i havia aguantat fins ara, vivint cada instant al màxim. I per això penso, val la pena viure estressats? Val la pena viure manipulats, absorvits per una societat consumista, que ens fa creure que la felicitat i satisfacció està en tenir tot allò material possible? Que la riquesa és una manera de medir qui és millor persona o qui pitjor? Per això tenia por de despertar. No volia tornar a ser un ninot més d'aquesta societat. És important, que ens aturem a pensar el que desitgem realment i vivim fins al límit cada oportunitat que la vida ens porti. Perquè un gran savi va dir un dia; La vida és el que tu fas d'ella.
Feliç 2012!
PostData; Aquesta entrada va dedicada al Alex Gallinat, que l'acabo de conèxier però ja és un tresor més que guardar. Mandarines everywhere :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada