dimecres, 4 de gener del 2012

Les nines com a part del joc. ♥

Tenia ganes d'escriure... Bàsicament per buscar un refugi en les paraules. Sabeu què? Mai li caureu bé a tothom. Ni que ho intenteu i sigueu contraris a la vostre manera de ser i actuar, aconseguireu complaure a tothom que hi hagi al voltant. Ara em direu inocent però crec realment que ningú pot fingir ser qui no és. Als mals actors se'ls pesca en quatre dies i als que tenen més experiència i són amants de l'art els donaria un termini d'un any o dos de vida com a molt. I probablement ara us pregunteu quin objectiu té tot això que dic; no el busqueu, no en té. Només vull fer entendre, que ser qui no ets no porta enlloc. M'ha vingut un exemple molt absurd, es tracta de la meva primera nina. Lletja com un pecat la pobre, i per rematar no era la que volia si no una ja usada. Al principi no l'acceptava i rebutjava però de tant fer de dolenta de la meva historia ninòtica (per dir-ho d'alguna manera) li vaig agafar cert apreci, i al final la nina amb els seus ulls de rata i boca de gripau es va convertir en la meva preferida. Qui t'estima, t'estimarà senzillament tal com ets, amb els defectes de fàbrica incluïts. Jo reconec que en tinc moltíssims però per sort la vida m'ha donat gent impressionant al costat que me'ls accepta. Un cop algú molt especial em va dir que tots els defectes es poden convertir en virtuds. En aquell moment vaig pensar que era una bajenada però després vaig comprendre la gran raó que tenia.
PostData; Aquesta entrada va dedicada a una d'aquelles persones que em suporta cada dia, amb tot lo bo i lo dolent i una de les úniques que s'ha guanyat un espai al meu cor i la meva eterna estima, guillem rubio. (':

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada