dimarts, 17 de gener del 2012

Un amic ♥

Què és per a mi un amic? Altre cop em trobo amb el mateix problema, una sola paraula per descriure un univers paral·lel al qual sovint em summergeixo per navegar per les seves profunditats. Primerament, un amic no és aquell que parla de tu a les esquenes. Un amic és aquell que t'escolta, t'ajuda i en el que pots confiar plenament sense témer a res, però, això ha de ser recíproc i natural, ja que si no deixa de ser un amic per passar a ser un psicòleg. Amic és aquell que coneix com actuaràs i ho accepta, i en si evita dir o fer coses que et puguin fer mal, ja que si tu estàs malament, ell també. Amic és aquell al que pots estar cent anys sense parlar, però saps que quan tinguis algun neguit, no dubtarà a estar allà per ajudar-te. Amic és el que truques SEMPRE que et sents malament, siguin les 4 de la matinada i es desperta i t'arranca un somriure. Amic és aquell que t'aconsella i et mostra el seu punt de vista, per evitar que caiguis a la foscor, però que prenguis la decisió que prenguis et recolzarà, encara que ho trobi una bestiesa. Amic és aquell que no et nega mai una abraçada, i sempre està allà per oferir-te els seus càlids braços que saps que et fan sentir segur i en calma. Amic és aquell que no et farà plorar i que procurarà evitar-te qualsevol llàgrima. Per últim, amic és aquell que creu que ets imperfecte, però tot i així cada matí saps que està allí.
Avui el meu professor de baix m'ha ensenyat una lliçó molt important sense adonar-se'n probablement. M'ha dit que provés coses noves, que no tingués por, que a vegades les notes desafinades són les que fan les millors cançons. En la diferència resideix el que fa cada ésser humà únic, i cada moment irrepetible. I és que, sembla que ens costi dir un t'estimo. No em refereixo a aquells buits, falsos, estàtics, sinó a aquells plens fins a vessar, verdaders i que fan que un miŀlimetre d'aigua llisqui per la galta de l'humà. Quan diem t'estimo, ho hem de dir amb la mà al cor i cegats per l'impuls del moment. El meu repte és dir més t'estimo, que facin silencis amables, simpàtics i sincers, que arrenquin un somriure als meus amics. I és que, els amics es poden comptar amb els dits d'una mà, i a vegades encara te'n sobren.
PostData; Això va dedicat als meus amics, que espero siguin conscients de qui són, però en especial a en Raimon. Sempre has estat allà, i sé que sempre sempre que tingui un problema tu m'escoltaràs i m'oferiràs la teva mà. Sé que pocs cops t'he demostrat el que signifiques per a mi, però si no ho faig és perquè crec que un silenci val més que mil paraules que no van a enlloc, intentant expressar algo impossible. Això no és ni una part del que sento envers tu, però espero aproximar-me. Els amics són els germans que s'escullen. T'estimo molt tete, molt <3

1 comentari:

  1. T'estimu moltissim, de debo que sempre formaràs part del meu cor, ets unica i irrepetible, mai oblidis el que ets, una anima lliure que MAI es deixarà enfonsar per RES. Encara que els amors et rebaixin, la musica et tornarà a remuntar i continuaràs el teu camí, un camí anomenat vida. c:
    Per qualsevol cosa saps que estaré aqui en PRIMER lloc per ajudar-te, SIGUI EL QUE SIGUI, i encara que d'aqui poc ens veurem molt més poc, continuaré tenin-te en el meu cap i en el meu cor.
    En algun moment o altre de les nostres vides, després de separar-nos, ens tornarem a creuar i serà com si mai ens haguessim separat, com si encara anessim a la mateixa clase com a quart d'eso, com si la vida mateixa, en el fons, s'agués parat per uns instants.

    ResponElimina