"Tanca els ulls, princesa. Tanca els ulls i vola amb mi." Aquestes paraules pronunciades per algú a qui estimes, no tenen preu. M'agrada l'amor adolescent. Els adolescents tendim a no adonar-nos de lo meravellós que és, i els adults a trobar-lo una estupidesa, encara que tots ells han passat per ell. És un amor despreocupat, i alhora ple de preocupacions, d'angoixa, però que es curen amb una sola mirada o una sola carícia.
És un amor que ho entrega absolutament tot per una persona, cegament, manat per impulsos del cor. Sento llàstima per les persones que no el viuen, i alhora em sento afortunada de poder dir, que jo he tingut aquest bri d'esperança pel qual caminar, i no mirar enrere. He sapigut trobar en una altra persona la meva felicitat, i he sapigut entregar tot en quan tenia, entregar la clau del meu cor a una sola persona.
La veritat, sincerament, és que fa patir, molt. No és sa a la llarga, i porta més d'una decepció, però val la pena sentir les papallones a l'estòmac de les que tothom parla, val la pena sentir-lo i viure'l intensament. Perquè com bé va dir algú un dia, prefereixo haver patit per amor, que patit per no haver estimat.
Per això ara tancaré els ulls, com em vas demanar. Agafaré la teva mà, i em deixaré guiar, perquè confio plenament en que estaràs per recollir-me si caic, que estaràs allà per mi, i que procuraràs evitar les pedres que hi hagin al camí, per tal de no atrabancar-te. Cada t'estimo fa que l'esforç valgui la pena.
T'estimo, t'estimo, t'estimo. Segurament són tonteries adolescents, però per a mi ara mateix ho són tot. Un motiu més per somriure i no fer-me enrere. Sempre estaré aquí, de la manera que sigui. Altre cop, t'estimo príncep groc :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada