divendres, 2 de març de 2012

El Carpe Diem no funciona

Busca en tu mateix allò que et fa ser diferent. Jo ho he trobat. Últimament no estic molt donada a escriure, la veritat és que quan estàs tan al terra que no trobes com aixecar-te i algú et dóna un cop de mà et sents agraïda. A la vegada, però, tens les ferides de la caiguda, i perquè no facin tant de mal les ignores, i les ignores... I és el que he fet; Carpe diem. Sembla que funciona al principi però més tard te n'adones de que amb tu, precisament NO. Això és el que em fa diferent dels demès, entre d'altres coses. A molts els costa tirar endavant, però un cop aconsegueixen ignorar les ferides les curen, i es tornen inexistents, com si mai hi haguéssin estat.
En mi tot és diferent, no em costa ignorar les ferides, però sempre acaben tornant. I sabeu per què? Perquè sóc una persona que depen d'altres per a ser feliç. I quan estimo, quan estimo ho entrego tot. La part dolenta de la situació és que ningú pensarà en tu i el que has fet per ells alhora de decidir amb qui es veuen, o parlen o tenen més afinitat. Això ha perdut valor, i jo segueixo sent la tonta que dóna i dóna i mai rep ni la més mínima collita. I és cert que no pots esperar mai res de ningú, que no pots canviar una persona ni tampoc ho he pretès mai, però també és veritat que quan estimes i ho dónes tot, esperes que et dónin amor a canvi.
De totes maneres, sé que seguiré entregant tota la meva ànima quan estimi, perquè sé que és el correcte, el que m'agradaria a mi, i perquè no hi haurà segones oportunitats, i a vegades, un cop cada mil, trobes a algú que val la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada