dijous, 22 de març de 2012

L'escapisme

Sempre he trobat un cert atractiu a les obres escapistes. Aquelles que busquen altres alternatives a la realitat, que creen diferents mons paral•lels als que nosaltres considerem reals. M'he adonat que jo també ho faig això, tant conscient com inconscientment, constantment.
M'explico. Jo el creo conscienment. Quan em vull escapar del món toco. Quan la tecla del piano que toca la superfície fina dels meus dits emet un so, m'obra portes a un lloc nou. Tanco els ulls i m'imagino el meu món perfecte, on l'amor sempre és correspost, el concepte de guerra és desconegut i el d'antipatía evitat. Però aquest món tant sols em permet somiar, i no viure-hi en ell, ja que la meva ànima s'hi transporta però el meu cos no.
Fa poc em vaig adonar de què hi havia una manera de canviar la realitat; el viatge amb el teu subconscient, el que crea la part inconscient. Hi ha gent que es creua pel teu camí de les quals saps que no et despendràs. Potser hi haurà primaveres espectaculars i hiverns molt freds però sempre seran presents pel simple fet que hi ha alguna cosa que t'encisa i alhora et lliga i complementa. Amb aquestes persones, que en són ben poques, són amb les que descubreixes el verdader significat de la frase "vola amb mi". Et transportes a un món paral•lel a aquest. Un que tan sols sou vosaltres i ningú més i per això ens passa tantes vegades el fet de que parles d'alguna cosa i només t'enxampa el teu millor amic .. Etcètera.
Escrivia per donar les immenses gràcies a la vida en si, que m'ha donat la oportunitat d'escapar-me de la realitat i sobretot d'adonar-me que cada un milió de persones que coneguis, hi haurà una que valgui la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada