dimecres, 4 d’abril de 2012

Cada insant, un ciment.

Insants. Dolços. Amargs. Vius. Morts. Gèlids. Calents. Tendres. Durs. Instants.
Ens marquen el camí. Tracem les nostres pinzellades. Verdes. Vermelles. Grogues. Blaves. Liles. Roses. Segons cada insant. A qui no li ha passat, amb una frase o tan sols una mirada, el dia es gira i allò que veies negre pel fet d'aixecar-te amb el peu esquerra es torna. Viu. Alegre. Feliç. De tots colors. De fet, ja ho feien els escriptors desde temps antics. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa en són un clar exemple.
Tirant és un cavaller que desitja casar-se amb una dama, els dos estan al mateix estament social i l'obra té tot al seu favor per acabar bé. Això és exemple d'un dia que t'aixeques amb ànims, has rebut bones notícies i vas passejant el teu somriure esplèndit d'orella a orella. La novela fa un gir de 360 graus i acaba malament, igual que li passa al nostre dia en quan rebem una mala notícia, o simplement un amic ens deixa anar una esbroncada (que aleshores ens hem de plantejar quina classe d'amic és) o algú ens tira una mirada d'aquelles que se't queden clavades i et traspassen com ho faria una estaca clavada al pit.
Amb Curial e Güelfa, però, succeeix tot el contrari, comença amb una situació d'amor entre diferents estaments socials, amor impossible. Això correspondria al dia que pinta més negre que la tinta de calamar. Al final, la situació gira i l'amor és possible. Per tant, la marea s'endú la tinta i ho tornes a veure blau, pacífic.
I què en vull extreure jo, de totes aquestes històries? Doncs bé, bàsicament altre cop l'importància d'observar. De fer dels mals indicis bones prediccions i de veure, entendre i comprendre qui i què torna els teus dies dels colors de l'arc de Sant Martí i qui o què fa que estiguin apagats, sense vida. Reforçar els primers és el meu consell. Intentar que cada insant valgui la pena i així aconseguir posar els ciments que construiran l'edifici. Ignorar els segons és el meu altre consell, ja que tan sols aporten maldecaps i no val la pena patir amb el temps que hi ha, que és poc encara que ens sembli el contrari. Per últim, viure lliure de prejudicis i de normes, trobar l'esperit del nen del que Nietszche ens parlava i aprendre a volar.
Insants. Dolços. Amargs. Vius. Morts. Gèlids. Calents. Tendres. Durs. Instants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada