Canvis.

"Vulguis o no, ets així, i no ho pots canviar." Mentida! Sempre podem canviar, sempre. Ara, si ho fem, ho hem de fer per nosaltres mateixos, pel nostre bé, no pel dels altres.
Molta gent m'ha dit que he canviat, bé, potser és cert. La vida no m'ha dut precisament per un camí de roses, i hi ha coses sobre les que reflexiones quan ja tens una certa experiència.
Sóc conscient que encara em queda molt per viure, ho sóc, que potser no sóc la més indicada per donar consells, ho sé, però això no vull que us ho preneu com un consell, ni clm una advertència ni com cap mena d'avís, perquè no ho és. Cadascú ha de fer el seu camí, escoltar, però al capdavall no tòrcer cap decisió per un altre.
Com deia abans, he canviat. M'he tornat més desconfiada, malauradament és una cosa que no he pogut evitar. Quan et donen per tot arreu, crees un escut protector, i el meu ha estat la desconfiança. M'he tornat més àcida. També és cert, quan no reps un bri de dolçura te'n acabes tornant, tard o d'hora. De totes maneres sóc conscient de qui es mereix la meva dolçor i qui no.
D'altre banda, m'he tornat més segura, del que faig, perquè ho faig i com ho faig. He pres les rendes de la meva vida per canviar la direcció. Sí. Potser tot es podria resumir en un canvi de direcció.
No és que hagi canviat la meva actitud, ni molt menys els meus ideals. No és que hagi deixat de lluitar per allò que considero injust, sempre ho faré. Simplement, he après a no lluitar contra qui no m'aporta res, ni fer-ho per algú que no em mereix. He après a no malgastar forces amb gent que no val la pena, i ara he d'aprendre a saber-ho fer sense tancar cap porta a noves oportunitats, persones i coses que em puguin omplir una mica més el sac de la felicitat.