diumenge, 13 de maig del 2012

No hi ets, i no hi ha res. Només records teus dalt del cel.

"L'horitzó és la meva presó, però segueixo dempeus, a dalt del meu vaixell. 
Ell aguanta, els cops que fa el vent"
Això és una història, de dos humans. Un dia els seus camins es van encreuar. Per casualitat, per atzar. El destí, una força més poderosa que res, va intervenir en les seves vides. Anaven navegant, per mars paral·lels, però es veien, l'un a l'altre. Observaven la remor del vent fregar les veles, i la dolça melodia dels ocells cantant. De cop, van observar una unió dels dos mars, un riu comú per on navegar. Els dos van virar sense pensar-s'ho. Ell la observava en silenci, ella somiava en canviar de vaixell. El seu era massa pesat. Quan els dos vaixells van xocar, ella va saltar. Ell la va ajudar a entrar. El riu era llarg, infinit, no es veia el final. Els dos van navegar durant molt de temps al mateix vaixell, durant molt molt de temps. Tant que no hi havia vida abans d'aquella. Semblava com si mai haguéssin existit dos vaixells. Però de cop, va venir una marea, i el vaixell va tornar a virar. Ell va fer el possible per seguir endavant. Ella plorava. Tenia por de volcar i caure a l'aigua indefensa. Ell l'agafava, l'abraçava. Sense deixar anar el timó. Ella patia, tancava els ulls, i es veia al mig del no res. Intentava imaginar-se la pau. El vaixell va acabar a la biforcació que abans els havia unit. Allà hi era, el de la noia. Ella volia estar amb ell. Ell volia estar amb ella. Però el vaixell d'ell anava cap a un precipici. Ella va saltar. Tornava a estar al seu vaixell. Però quan ell va intentar saltar a l'altre vaixell, era massa tard. Ja s'havien allunyat massa. Ella va intentar agafar el timó i girar, però no va poder. Aniria a parar a l'altre camí si ho feia. Així que va continuar, silenciosa, el seu camí cap un altre mar, si pot ser un oceà. Mai va tornar a saber res d'aquell noi, que un cop va significar el món sencer per ella, però no va marxar mai de la seva ment. El record perdurarà per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada