divendres, 22 de febrer de 2013

All myself to you

Vas desprenent-te del seu olor poc a poc. D'aquella essència màgica que fa que aparegui cada nit al teu costat i no voler retrobar-te amb la vigília. Si poguéssim viure eternament en un somni, tots firmariem, però el cert és que arriba un moment en que la realitat se't presenta com un jerro d'aigua freda. Constant i alhora canviant. T'enfonses. Però el cert és que quan ens enfonsem hem d'analitzar per què ho fem, i aquesta és l'única manera de pujar a la superfície, de ser un bon escalador i arribar a la teva meta, o almenys l'única que a mi m'ha funcionat.
Hi ha persones que arriben a la teva vida com un raig de llum, et fan veure les coses d'una altra manera, t'encisen amb cada gest i t'enamoren amb cada mot. Estàs en un atzucac i de cop veus totes les sortides. Ja et pot dir tothom que et punxen, t'aixafen, però les ferides queden envenades automàticament per l'entrega de l'ànima que, desinteressadament, li has fet.
La vena que utilitzes per cicratitzar-les és d'allò més forta, però cada cop s'ha d'apretar més perquè no sagni. I què passa al final? Que de tant apretar es destrossa. I la sang raja, i tu has d'evitar dessagnar-te. Hi poses una goma per tancar-la i curar-la, el cert és que ho fas, però molt lentament.
Aquest procés lent i doloròs, només es pot descriure com una desesperació profunda. Però aleshores et comences a trobar a tu mateix, perquè no tens ganes de tenir altre companyia que la teva pròpia, i passes hores pensant, llegint, matant el temps fent qualsevol cosa que et permeti purificar-te. I sí, senyores i senyors, la història té un final feliç, molt feliç. Aprens a viure per tu mateix, a què la raó per la qual estàs aquí, és per aprendre a viure de l'ara, per ser feliç TU, sense necessitat de complaure els demès. Per poder transmetre la teva felicitat als que la necessiten, no per deixar-te enfonsar per la seva tristesa. La raó per la qual estàs aquí, amic, ets TU i només TU.
 És trist que tot sigui efímer, i també és veritat que hem d'aprendre a lliutar pel que ens importa, però per sobre de tot, hem d'estimar-nos i estar en harmonia amb nosaltres mateixos. I només així, serem capaços de tenir cada dia, passi el que passi, un motiu per seguir endavant.
Vas desprenent-te del seu olor poc a poc. D'aquella essència màgica que fa que aparegui cada nit al teu costat i no voler retrobar-te amb la vigília. Si poguéssim viure eternament en un somni, tots firmariem, però el cert és que arriba un moment en que la realitat se't presenta com un jerro d'aigua freda. Somiem, però també toquem la realitat, i la realitat ens fa ser feliços. Sóc feliç. Avui, sé que el meu cor batega amb alegria, i que contagiaré aquesta a tothom que decideixi creuar-se pel meu humil camí.
Tendim a buscar la felicitat recolzant-nos en el món exterior
i l'únic que es manté imperturbable durant el transcurs vital és:
UN MATEIX. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada