dissabte, 15 de juny de 2013

Per la Marina

Hi ha amigues que no desapareixen mai, això va per tu Marina. Gràcies per donar-me la confiança de que això no serà en va. De que seguirem endavant passi el que passi. De que per fi he trobat algú amb el que enganxar-me amb blue tac.
Gràcies per entendre'm. Gràcies per deixar-me equivocar i rectificar. Per no enfadar-te mai. Per sempre ser sincera. Gràcies per primera vegada a la vida deixar-me ser jo sense sentir-me forçada o pressionada a canviar res de la meva personalitat. Gràcies per acceptar i valorar cada minuciós detall del que dic i faig. Gràcies per ser la persona que necessitava.
La veritat mai li havia dit això a ningú: amb tu puc ser jo, com amb altres amics, però formes part ja de la meva família, perquè a part de deixar-me ser jo, no em jutjes per això i m'acceptes amb tot el que faig, sigui bo o dolent.
Per més que no t'agradin les meves decisions, m'ho dius perquè ets la meva amiga, però sempre sempre m'ajudes. Ets la millor amiga del univers sencer i això es només per tu, perquè sàpigues que ets especial, única, i una de les millors persones que conec.
Formes part de la meva vida, i no ens cal un per sempre, perquè crec que les dos ja ens donem la confiança suficient per saber que tant a les bones com a les dolentes, marinalba mai mor, mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada