dissabte, 26 de maig de 2012

Et seguiré com el primer, encara que tu i jo sabem que sempre és el mateix


"Et seguiré com, qui no vol res. Encara que tu i jo sabem que sempre ens perdem"
Ella plora. Plora desconsoladament.  Ell fingeix. Fingeix que és feliç. Fingeix que tot li va bé. Ella plora un altre cop. Però vol parar de plorar. Ella plora.
Silenci. Mirades silencioses. Mirades que cremen. Mirades. Mirades plenes de paraules, però silencioses. Silenci.
Orgull.  Ell no parla. Ella no parla. El silenci els crema. Orgull.
Un dia, ella parla. Demana perdó. Desconcert. Ho hauria d'haver fet? Si. No. Què importa. Ell demana perdò. Un dia, ella parla.
Vida. La flama neix altre cop. Ella suspira. Aliviada. Ell suspira. Ella vol tornar a començar. Per ell mai s'ha acabat. Vida.
Efímer. Tot és efímer. La pau dura poc. També la felicitat. Hi ha barreres. Perquè al cap i a la fi els dos sabien que seria. Efímer. Tot és efímer.
S'acabarà? Algun dia, ella suposa. Ell no. Ell sap la veritat, la poseeix, la toca, juga amb ella, la transforma. Ella suposa la mentida. Ell no. S'acabarà?
Ella plora. Plora desconsoladament. Ell fingeix. Fingeix que és feliç. Fingeix que tot li va bé. Ella plora un altre cop. Però vol parar de plorar. Ella plora.
Se sent un murmuri. De cop. Crida. Ell crida. PROU:
S'ha acabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada