dimarts, 10 de gener de 2012

Una reflexió...♥

Sigues feliç, no ploris. Que fàcil és dir-ho i que difícil si estàs a l'altra banda a punt d'esclatar a plorar a llàgrima viva i quedar ofegat pel teu propi oceà. No busco paraules, no hi ha cap que pugui treure'm un somriure ara mateix. Només busco algun lloc on amagar-me, poder plorar tranquila i tenir algú que m'abraci en silenci. Quan perds l'esperança, quan perds la força per lluitar ho perds tot. La recuperaré, ho sé. Ara el quan i el com no tinc ni punyetera idea. He arribat a casa i portava una cara de poema, què he dit? Que em trobava malament. He anat a la meva mare amb una cara d'aquelles que fan por i li he fet un petó. Voleu saber com ha reaccionat? Bé, simplement s'ha posat a cridar i a dir-me que ja em podia estar posant bé que tenia anglès i per colmo, que si seguia així no sortia divendres. Jo, que no m'he saltat CAP classe, és més, vaig encara que em mori de dolor, com creieu que m'he sentit? Era lo que em faltava. Ara he de sortir el carrer amb un somriure a una classe d'anglès quan només tinc ganes de plorar i que algú escolti el meu plor. Tot pel que lluito dia a dia s'ha anat desmoronant mica en mica. Suposo que això em passa per ser una enamorada l'amor, i per això us recomano i us dic que creieu en l'amor, però que aquest no sigui la base de la vostra vida. Sigueu capaços de viure només amb una mica, i apreneu a donar per acabada una fantasía.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada