Gent tòxica.

Sembla un terme bastant dur, no ho és. Al llarg de la vida, ens trobarem a moltes persones que es vulguin interposar al nostre camí, de mil maneres diferents. La més comú és interposar-se per fer mal. Hi ha persones a les que anomenem "tòxiques". Aquelles que no ens convenen, que no ens fan bé. De les que al principi t'arrenquen al seu món, i tu estàs meravellat pel que veus, però és un simple fet de la teva imaginació. No idealitzem. Ningú és perfecte, i ningú és millor que tu. Cada persona és especial tal com és, i tu tens moltes qualitats amagades que potser l'altre les sap utilitzar millor que tu. Aprenem-les a utilitzar. A expandir les ales que tenim plegades i no ens deixen volar.
Només quan aconseguim no dependre de ningú,  aconseguirem la felicitat. I és que tot recau en això, no esperar res de ningú. Pot semblar una tonteria, però si ho tens interioritzat i de veritat ho penses, per molt vulnerable que siguis actuaràs per tu mateix, i no deixaràs que els altres influenciin en la teva manera de ser, perquè sabràs que de res val la pena canviar per algú del qual no pots esperar res. Si canvies, fes-ho per sentir-te millor amb tu mateix.
Tots hem d'aprendre a valorar el que tenim, però alhora a no esperar que ho tinguem sempre. A lluitar per mantenir-ho, per mantenir allò o aquelles persones que ens fan feliços, però alhora a no tenir por de perdre. A no esperar res.
Neixem sols, i morim sols. Les persones que ho saben són les que han recorregut un camí més pacífic, tranquil, i feliç. No esperem que ningú ni res ens reculli, aixequem-nos per nosaltres sols.
Per tot això, hem d'evitar qualsevol persona que sigui dolenta per a nosaltres, que ens faci mal. Hem de saber passar pàgina, i quan dir prou. Hem de saber fer-nos sentir, saber que ens tenim a nosaltres mateixos, i fer que això sigui suficient. Perquè si no, quan no et quedi ningú i hagis de refer-te, no podràs aguantar i deixaràs de banda un camí amb oportunitats, somnis i amor? El secret està en no esperar res de ningú.